Desafiaments de la Universitat Pública avui
La Universitat pública avui, en un context de societat del coneixement i post-fordista, es troba davant d’importants desafiaments.
Per una banda, la globalització capitalista de la Universitat es tradueix en crisi financera de la Universitat pública tal com la coneixement avui davant la disminució de la inversió de l'Estat i en crisi hegemònica per el desenvolupament d'un mercat universitari, de dimensió transnacionals.
D’altra, la crisi hegemònica s’aguditza per la proliferació de noves formes de coneixement que “desdenyen de l'espai públic de la Universitat en nom d'un espai públic més ampli” (Santos, 2004)1.
Aquestes noves formes de coneixement qüestionen el coneixement universitari, però en el fons és la pròpia relació entre societat i ciència la que és qüestionada. “La universitat va ser creada seguint un model de relacions unilaterals amb la societat i aquest és el model en que es basa la seva actual institucionalitzat”. Les noves formes de coneixement “substitueixen la unilateralitat per la interactivitat, una interactivitat enormement potenciada per la revolució en les tecnologies de la informació i la comunicació” (Santos, 2004).
En conjunt i en paraules de Bonaventura de Sousa Santos, “una pressió hiper-privada i hiper-pùblica, amb un efecte convergent que desestabilitza la institucionalitat actual” de la Universitat pública (Santos, 2004).
Coneixement i moviments globals
Al període d'efervescent mobilització social que estem vivint, li acompanya, més significativament a Llatinoamèrica i a Europa, la proliferació de nous plantejaments i noves pràctiques, amb múltiples trajectòries, entorn de la creació de coneixements transformadors .
En torn als moviments globals trobem almenys dues trajectòries de noves formes de coneixement que m'agradaria destacar, una, a la qual simplement faré esment, però d'especial riquesa, és el sistema de producció de solfware lliure. L'altra, es l'amalgama de recerques i experiències que es situen en la intersecció entre acció política i investigació, que podríem denominar “investigació activista”, i que s'inspiren en tradicions com l'enquesta operària i la conrecerca italiana, la investigació acció-participació a Llatinoamèrica, l'anàlisi institucional francès i l'epistemologia feminista (Malo, 2004).
Els elements que, sota la meva apreciació, caracteritzes a aquestes noves formes de coneixement serien:
Visió del coneixement com a procés. Procés efectiu en si mateix, en la mesura que genera articulacions i xarxes de cooperació. Procés en constant replantejament, enfront d'un mètode amb passos seqüencials a seguir.
Coneixement situat. Parteix d'una critica de tota teoria que vulgui parlar des d'un lloc neutral, des del qual es veu tot. Crítica la universalitat apriorística enfront d'un construir de narratives (relats que tenen les senyes de qui ho enuncia; les condicions que permeten enunciar-lo d'una manera i el marc enunciatiu: per a què ho enuncia, a qui li està comunicant).
Rellevància del caràcter de creació col·lectiu del coneixement, que posa en qüestió els actuals models d’autoria.
Fort esperit d'experimentació, especialment en el camp d’utilització de la visualització i el mapa com imatge.
Coneixement heterogeni, creat entre subjectes diversos i en una trobada de sabers, i organitzat sota estructures colaborativas i d'organització en xarxa.
Voluntat de superació de relacions jeràrquiques en la creació de coneixement. Entre els esquemes podem trobar, un partir “de si mateix”, en un procés d'auto-coneixement o també partir de l'adopció d'esquemes de relació subjecte (grup)-investigador i subjecte (grup)-investigat en un procés de composició, que no pren posicions codificades, sinó que aquestes es defineixen amb el propi procés d'investigació. El subjecte-grup investigador adopta una figura propera al facilitador de la recerca (Bonaventura de Sousa Santos). La majoria de les ocasions el grup investigador està compost per amfibis acadèmics-activistes, academivistes podríem amomenar-lis, persones que alhora guarden una relació amb l'acadèmia i amb els moviments.
El coneixement té un caràcter de bé comú (els “commons”). En resistència al procés de privatització i mercantilització del coneixement, s'inventen formes de preservar aquest caràcter a través de principis de propietat copyleft, per exemple amb les llicències “Creative Commons”.
Coneixements accessibles i reapropiables. Destacat esforç per garantir al màxim l’accés, freqüentment a través de l’amplia difusió per Internet, a partir de adoptar la formes de eines acompanyades de manuals que promouen el “sharing skill” (aprenentatge mutu) i el DIY (do it yourself, fes-ho tu mateixa).
Coneixement contextual, creació organitzada en funció de l'aplicació que se li pot donar. La font de validació del coneixement és la seva “utilitat” i la seva vinculació amb l'acció, a la pràctica. Coneixement que busca generar i maximitzar l'acció i generar canvis, donant visibilitat als conflictes per la constitució de noves subjectivitats antagonistas.
Recerca de superació de fictícies compartimentacions i d'esquemes dicotòmics. Per contra la “realitat” es construeix holísticamente.
Construeix categories fonamentades. Categories triades o construïdes ex professo en cada investigació.
Coneixement relacional (diferencial), obert (en el sentit de tindré fissures, ser incomplet) i precari (temporal i susceptible de ser trastocat).
En aquest context el coneixement disminueix el seu valor d'ús, enfront del seu valor de canvi.
Davant la pregunta, perquè el coneixement? La resposta immediata, per a transformar el món, perquè aquest no ens agrada i perquè d’altres són possibles.
Universitat i moviments globals
La relació de la Universitat i els moviments globals te diversos punts de trobada, i lluny de ser simple. Com a dada, el 70% dels participants al Fòrum Social Europeu de Paris i a les mobilitzacions contra el G8 a Evian mantenen vincles amb institucions universitàries, tenen o estan cursant estudis de postgrau (Isabelle Sommier, EHESS – CEMS Paris).
Un dels punts de trobada el trobem amb la teoria sobre moviments socials. Colin Barker i Laurence Cox Colin ens presenten com a diferencia clau entre la teorització activista i l’acadèmica, en que aquesta darrera és bàsicament contemplativa, on “els moviments son vistos com objectes de estudi, a ser observats, descrits i explicats, (...) i no processos actius”.
Un altre front son el “academivisme”, un corpus ideològic i grup d’individus que sent actius als moviments socials i des de un apropament crític amb la institució universitària, tracten de trobar maneres per contribuir als moviments socials des de les recerques que fan “sobre” aquestos.
La antropologia i etnografia per la immersió en el mètode de treball de camp, del “estar allí” (Geerts, 1989) és mes procliu a aquestos plantejaments. Jeff Juris es pregunta “Com podem fer el nostre treball rellevant per als que nosaltres recerquem?”. Juris ens presenta també les limitacions de la “recerca militant”, “els mètodes etnogràfics guiats per un comprimís polític i conduïts per una teoria de la practica trenca àmpliament la distància entre recercador i activista durant el moment del treball de camp, però el mateix no es pot dir per el moment de escriure i la distribució”. Això podria explicar l’emprenyament d’un dels participants a les I Jornades de recerca activista i moviments socials que li va dir “Tu tornes a la Universitats i utilitzes coneixement produït col·lectivament per guanyar prestigi acadèmic. I que ens queda a la resta de nosaltres?”.
Com a esbosso, alguns de los pros i contra d’aquesta relació des de el punt de vista dels moviments. Entre los pros trobaríem:
La Universitats amplifiquen el missatge dels moviments. Fent-los arribar a espais, moltes vegades de la veu dels propis activistes, amb la legitimitat de la veu del “sociòleg” o “politòleg”.
Treballar a la universitat és una de les estratègies personals, com el periodismo, compatible amb la pròpia activitat activista.
Permet posar la infrastructura de la Universitat al servei de Campanyes etc.
Ha permès la creació d’arxius de memòria dels moviments socials a partir de investigacions descriptives.
Contextualiza las experiències en marcs més amplis.
Entre els contra, les recerques sobre moviments socials son una de les vies principals de mercantilització (publicacions no gratuïtes) i individualització (a través del sistema de citacions) dels coneixements generats per els moviments. Situant-los amb el sistema de relacions de poder jeràrquiques propi de la Universitat. Tot i que son possibles estratègies de fuga dels canals de mercantilització i privatització dels coneixements creats amb l’infrastructural de la Universitat.
Línies per els més enllà
Si des de la Universitat Publica es vol reinventar la relació amb la ciutadania (i que aquesta no sigui en qualitat de “consumidors”) hauria d’encarar els dilemes que li mostra el contrast entre el coneixement universitari i les noves formes de coneixement, pot ser un punt d’inici adoptar models de gestió lliure del coneixement i reinvertir la autoria?.
Però volen i com poden els moviments globals contribuir a resoldre els dilemes en que es troba la Universitat Publica avui?.
BIBLIOGRAFIA
Cox, Laurence and Colin Baker. “What have the Romans ever done for us? Activist and academic theorising”, 2001. http://www.iol.ie/~mazzoldi/toolsforchange/afpp/afpp8.html
Fuster i Morell, Mayo. “Activist research?”. Information Issue. Green Pepper Magazine. The Netherlands, 2003.
Fuster i Morell, Mayo. “Politics and Investigation interactions Today: Invitation to action research the Social Forum Process” Journey Ephemera: Theory and politics in organization, Londres.
Fuster i Morell, Mayo. “Investigaction and social forums”, en European Social Forum: Debating its challenges for its future. Ed: Action Research Network in Europe, online.
Geerts, Clifford. El antropologo como autor, Paidós Studio, 1989.
Guide for social transformation in Europe: ESF and surroundings http://www.euromovements.info e-mail: info@euromovements.info
Investigaccio. Recerca activista i movements socials. Ed: El Viejo Topo, Barcelona, http://www.investigaccio.org, 2005
Juris, J. “Practicing Militant Ethnography within Movements against Corporate Globalization”. SSSP Annual Meeting, 2004.
Malo, Marta. Nociones comunes: Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Posse, Deriva approdi, Precarias a la deriva, Grupo 116, Colectivo Sin Ticket, Colectivo Situaciones. Ed: Traficantes de sueños, Madrid, 2001.
Santos, Boaventura de Sousa. Cuadernos pedagógicos de la Escuela 6: La Universidad en el siglo XXI. Para una reforma democrática y emancipadora de la Universidad. Ed. Viva la Ciudadanía, Colombia, 2004.
Debat IGOP – 6 d’Abril de 2005,
lilaroja(at)gmx.net